1.6.06

Les Tradicions Catalanes. (2) - Els Castellers

Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera. La seva vestimenta típica és: camisa de color amb escut de la colla, pantaló blanc, faixa, espardenyes (o sabates esportives) i mocador.

L'origen d'aquesta figura data de finals del segle XVIII, iniciat a Valls per les colles dels Xiquets de Valls. En aquest context, un castell és una construcció humana on intervenen desenes o centenars de persones que intenten enlairar-se l'una sobre l'altra d'una manera organitzada fins arribar a l'alçada més alta possible.

Els castellers tenen un lema casteller: "Força, Equilibri, Valor i Seny". Aquest resumeix les característiques d'un casteller:

  • Força : Son persones que acostumen a ser corpulentes.L'origen dels castells ve de la pagesia, i en aquella època els castellers eren persones acostumades a aguantar grans pesos i fer esforços.
  • Equilibri : El fet d'estar una persona sobre l'altre i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en la mateixa alçada, implica un sentit de l'equil·libri i la confiança en els altres molt fort.
  • Valor : Una característica de la gent que puja al castell, sobretot la canalla.
  • Seny : Tant a l'hora de planificar un castell, com a l'hora d'assajar-ho i tirar-ho a plaça, es necessita que tothom tingui seny ja que de l'esforç de tots depèn l'èxit del castell.

Històricament, els castells deriven d'uns balls populars anomenats Balls de Valencians (vegeu Moixiganga i Muixeranga) que al final de la seva ballada s'aixecava una figura, anomenada la torre. Actualment, els castells són construccions complexes, on els participants, o castellers, s'organitzen per formar estructures que poden arribar fins a nou o deu pisos.

Un castell està format per:

  • Pinya : la base del castell. És on es troba el gruix de persones, que donen suport al castell.
  • Tronc : la part visible del castell. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades. Així un TRES DE SIS, vol dir que el tronc es format per 3 persones a cada pis (a excepció dels tres darrers), i que té una alçada de 6 pisos (comptant des de la pinya).

El tronc està format en aquest cas, pels baixos (els que es situen abaix de tot del castell tocant de peus a terra), els segons, (el primer pis visible), els terços, (a sobre dels segons), els dosos (el pis de sobre els terços, format per dos persones, i primer pis del pom de dalt), acotxador (normalment el més petit del castell, que està amb un peu a cada dos, i acotxat agafat als braços dels dosos), i per últim l'anxeneta, (que treptja als dosos i passa per sobre de l'acotxador, que li fa de subjecció, i quan aquest aixeca la mà, és quan el castell està carregat).

  • Folre : es situa a sobre de la pinya, que en aquest cas es diu soca, i té gairebé la mateixa forma que una pinya de castell sense folre. S'utilitza per a subjectar als terços i ajudar als segons en castells de més dificultat. Per exemple: el tres de nou amb folre.

Els castellers s'organitzen en colles castelleres, que rivalitzen entre elles per veure quina pot descarregar el castell més alt o més difícil. Així ho demostren cada dos anys (ininterrompudament des de 1980) en el concurs de castells que s'organitza a la plaça de braus de Tarragona.

La música de les gralles indica l'evolució del castell, a l'hora de carregar com de descarregar. El grup es composa de grallers i tabalers. Així des de la pinya es pot saber com evoluciona el castell. La peça que toquen durant l'evolució del castell s'anomena Toc de Castells, i està composta en varies parts, es comença tocant en funció del castell que s'està portant a plaça. Així doncs, si es tracta d'un castell de 7, es començarà tocant a la pujada dels terços, i si és de vuit a la pujada de quarts, i així successivament fins que l'anxaneta corona el castell, i es toca l'aleta. Acte seguit es comença a tocar la baixada, fins arribar a la sortida, que indica que el castell ha estat satisfactòriament descarregat.

Quan comença a erigir-se, un castell pot acabar de quatre formes diferents: 1. Intent Desmuntat: Si l'enxaneta baixa abans de carregar el castell i es pot desfer ordenadament el castell, es diu que és un intent desmuntat. 2. Intent: Si el castell cau abans de carregar-se, es diu que ha estat un intent (o que el castell ha fet llenya). 3. Si el castell, després de carregar-se cau, es diu que ha estat carregat. 4. Si l'anxaneta baixa un cop l'ha carregat i també ho fan la resta de castellers, el castell s'anomena descarregat.


Al llarg dels segles d'història s'hi ha de comptar molts pocs accidents. Entre aquests, però s'hi troben la mort d'un nen -un monument dedicat al qual es pot veure en el seu municipi- i la paraplègia d'un altre.

2 Comentaris:

Anonymous Fermí ha escrit...

Hola,

Ja que has tret la informació de la viquipedia, el menys que podies fer és fer-ne un enllaç , no?

10:02 p. m.  
Blogger Calp ha escrit...

Hola,

Em sembla (diria jo) que tots els links que apareixen a l'artícle.... formen part de la viquipèdia....

No n'hi ha suficient???

9:29 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal

counter