8.6.06

Les meves pors

“La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.

Existeixen molts graus de por, des de la desconfiança fins al pànic, incloent manifestacions de desordres com fòbies o la paranoia, estudiades per la psiquiatria.

Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.

La por a vegades fa referència a coses inexistents, no ja a allò que pot esdevenir un perill, coses o accions que son perilloses en potència, mes a llegendes, coses que només existeixen dins la ment, i que pertanyen a la consciència col·lectiva, car es transmeten de persona a persona per llegendes i contarelles. Es el que es solia denominar dins el folklore popular dels països catalans la por. Així es deia, per exemple, que a tal casa hi sortia por, fent referència a fantasmes, o coses semblants.”

Aquesta és la definició de por segons la Viquipèdia. Però m’agradaria poder explicar les meves pors... i alhora participéssiu explicant-me les vostres pors.

No em considero una persona “cagada”, no em fan por els insectes, no em fan por les serps, en definitiva.. sóc desconfiat sobre aquests animals però no em fan por.

La meva gran por, com crec que és la de la majoria de la gent, és la de morir-me. Això si que em fa realment por i cada cop que hi penso em “cago” a sobre. La meva ment sempre fa la mateixa reflexió: D’un problema te’n pots escapar més o menys ben parat. D’una mala època en pots sortir sofrint més o menys... En tot hi ha una marxa enrere, en tot menys en la mort... No puc fer-hi marxa enrere, ho haig d’afrontar i un dia m’ocorrerà. Això si que em fa por.... no me’n faria si sabés que duraré fins als 90 anys i podré veure fills, nets i besnéts però com ningú m’ho pot assegurar afirmo TINC POR A LA MORT.

Altres coses que em fan por: Que la meva xicota em deixi, que s’acabi la relació amb ella. Jo hi estic massa bé amb ella i els dubtes d’una ruptura a vegades em turmenten. Nedar a mar obert, això també em fa pànic... començo a imaginar-me les meduses envoltant-me, l’ofegament. Em fa por no saber el que em depara el futur. Em fa pànic el pensar en que m’he equivocat de professió. Em fa pànic pensar que m’he equivocat al escollir el meu estil de vida. Tinc pànic a aquesta gent que ens mana, que ens governa i que el seu objectiu principal es tenir les butxaques plenes de diners a costa dels altres. Em fa por el nou estatut de Catalunya, que ningú m’ha explicat com serà, que hi haurà.

Em fa por que algun dia perdré allò que més estimo: la meva família (tan de sang com política), la meva xicota i els meus amics.

És per això que, A DISFRUTAR LA VIDA QUE SÓN 4 DIES

counter