13.6.06

El mundial de futbol i Espanya

No penso escriure res sobre el mundial de futbol i menys sobre Eshhhpaña. Espero sincerament que no passin ni aquesta primera fase.

Salut.

9.6.06

Sherpah i Gertrudis a Castellbell i el Vilar (15/07/2006)

Si si si! Aquest any estem que ens sortim!!!!! Aquest any tindrem l'actuació de Sherpah i Gertrudis a Castellbell i el Vilar durant la Festa Major. Aquest concert es realitzarà el dia 15/07/2006 i tindrà les actuacións de:

  • Sherpah
  • Gertrudis
  • DJ per acabar la festa

Tot això es realitzarà al poliesportiu i esperem que gent d'arreu del territori català (o no) ens visiti per veure aquest concert... El tema més interessant: ES GRATUÏT!!!!

Vinga senyors, animeu-vos, busqueu Castellbell i el Vilar al mapa (A prop de Manresa, a prop de Monistrol de Montserrat, sota la verge de Montserrat) i feu-nos uyna visita!

Mireu en el Google Maps la situació de Castellbell i el Vilar






8.6.06

Les meves pors

“La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.

Existeixen molts graus de por, des de la desconfiança fins al pànic, incloent manifestacions de desordres com fòbies o la paranoia, estudiades per la psiquiatria.

Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.

La por a vegades fa referència a coses inexistents, no ja a allò que pot esdevenir un perill, coses o accions que son perilloses en potència, mes a llegendes, coses que només existeixen dins la ment, i que pertanyen a la consciència col·lectiva, car es transmeten de persona a persona per llegendes i contarelles. Es el que es solia denominar dins el folklore popular dels països catalans la por. Així es deia, per exemple, que a tal casa hi sortia por, fent referència a fantasmes, o coses semblants.”

Aquesta és la definició de por segons la Viquipèdia. Però m’agradaria poder explicar les meves pors... i alhora participéssiu explicant-me les vostres pors.

No em considero una persona “cagada”, no em fan por els insectes, no em fan por les serps, en definitiva.. sóc desconfiat sobre aquests animals però no em fan por.

La meva gran por, com crec que és la de la majoria de la gent, és la de morir-me. Això si que em fa realment por i cada cop que hi penso em “cago” a sobre. La meva ment sempre fa la mateixa reflexió: D’un problema te’n pots escapar més o menys ben parat. D’una mala època en pots sortir sofrint més o menys... En tot hi ha una marxa enrere, en tot menys en la mort... No puc fer-hi marxa enrere, ho haig d’afrontar i un dia m’ocorrerà. Això si que em fa por.... no me’n faria si sabés que duraré fins als 90 anys i podré veure fills, nets i besnéts però com ningú m’ho pot assegurar afirmo TINC POR A LA MORT.

Altres coses que em fan por: Que la meva xicota em deixi, que s’acabi la relació amb ella. Jo hi estic massa bé amb ella i els dubtes d’una ruptura a vegades em turmenten. Nedar a mar obert, això també em fa pànic... començo a imaginar-me les meduses envoltant-me, l’ofegament. Em fa por no saber el que em depara el futur. Em fa pànic el pensar en que m’he equivocat de professió. Em fa pànic pensar que m’he equivocat al escollir el meu estil de vida. Tinc pànic a aquesta gent que ens mana, que ens governa i que el seu objectiu principal es tenir les butxaques plenes de diners a costa dels altres. Em fa por el nou estatut de Catalunya, que ningú m’ha explicat com serà, que hi haurà.

Em fa por que algun dia perdré allò que més estimo: la meva família (tan de sang com política), la meva xicota i els meus amics.

És per això que, A DISFRUTAR LA VIDA QUE SÓN 4 DIES

Estadístiques del bloc (1)

Avui posarem les estadístiques d'aquest bloc... De tant en tant les anire publicant per veure-hi la transformació.

Comencem per les cerrques que la gent ha fet al Google i mitjançant aquestes ha entrat al meu bloc


"yo peto a laura"

7





21.21%

pa amb tomaquet

5





15.15%

pa amb tomàquet

2





6.06%

tradicions catalanes

2





6.06%

vestit típic de catalunya

2





6.06%

yo peto a laura

2





6.06%

"cançó"+"opá"

1





3.03%

com veure els partits

1





3.03%

festa del pa amb tomaquet

1





3.03%

fotografies de tradicions catalanes

1





3.03%

historia del pa amb tomàquet

1





3.03%

història del pa amb tomàquet

1





3.03%

hit peto a laura

1





3.03%

origen pa amb tomaquet

1





3.03%

pamtomaquet

1





3.03%

servia montenegro + vestimenta tipica

1





3.03%

vestimenta tipica catalana

1





3.03%

vestit de catalana

1





3.03%




1





3.03%

Per finalitzar, es mostren les estadístiques de visites:

6.6.06

Les Tradicions Catalanes. (3) - Els Bastoners

El ball de bastons és una dansa popular molt estesa a Catalunya. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal un o dos bastons i l'acció de picar entre ells.

Els orígens del ball de bastons estan difosos a la història: Hi ha folkloristes que diuen que prové de ritus agraris ja a la prehistòria; altres tesis sostenen que el seu origen són les danses pírriques gregues, i la tesi més estesa remunta el seu origen a una evolució dels antics balls d'espases.

El que sí que es pot confirmar és que el ball de bastons és la dansa tradicional més antiga que encara es balla a Catalunya. Les primeres referències escrites daten del segle XII, concretament l'any 1150, quan durant el banquet de les noces del comte Berenguer IV es va fer un ball de bastons.

En els seus orígens era un ball només ballat per homes, però des dels anys 60 la figura de la dona també és present, i actualment té ja una gran rellevància. Només en algunes poques poblacions es conserva encara l'exclusivitat masculina del ball, com és ara a Montblanc (Conca de Barberà).

Durant tota la seva història, el Ball de Bastons ha passat per diverses vicissituds amb époques de devallada i d’altres de ressorgiment, sotmès a les circumstàncies i als condicionaments socials, econòmics, culturals i polítics. Durant el franquisme el Ball de Bastons va sobreviure en unes condicions adverses que no li van permetre expressar-se lliurement ni desenvolupar-se. A partir de l’any 1975, però, es produeix un esclat en tots els àmbits de la cultura, i també en el del món bastoner. Va ser en aquell any quan el ball de bastons experimenta una revifada i encara que hi va haver moments de més i menys activitat, és dóna ja una continuïtat sense interrupcions, fins al dia d’avui.

Actualment son més de 90 colles les existents a Catalunya, i la majoria d’elles treballen dia rera dia vers la continuïtat de la nostra tradició i folklore.


Simbologia

Segons se sap, la simbologia del ball de bastons a Catalunya és la interpretació de dos bàndols lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l'entrecreuament de bàndols, distingits pels colors dels seus vestuaris.

Bastons

Els bastons, element essencial per aquesta dansa, estan fets normalment de fusta d'alzina seca i tenen una llargada de 40-50 cm i un gruix de 5 cm. Aquestes característiques no són però generalitzades, ja que cada colla té uns bastons propis amb els seus trets característics.

Vestuari

El vestuari del ball de bastons és força variat segons el poble, la zona o la formació que l'executa però hi ha elements comuns. El calçat acostuma a ser l'espardenya, pantalons blancs, faldellí, faixa de color, camisa blanca i mocador de color creuat al cos. Tot i així hi ha colles que no duen el faldellí, d'altres que utilitzen pantalons de vellut, mocadors al cap, barrets, armilles i d'altres elements característics de cada lloc.

Música

El so és un element que té especial importància en el ball de bastons, generat principalment pels cops de bastó i els instruments musicals, i també, pel tintineig dels picarols, els cops a terra, i fins i tot, els crits dels ballarins. La combinació de tots aquests elements configura un marc sonor concret i propi de cada ball. Històricament sempre s'ha ballat acompanyat del so de les gralles i el tabal; en d'altres, el flabiol; i en poques, el violí, l'acordió, el sac de gemecs o la flauta dolça.



Per saber-ne més:

Sol de la vida – Primer disc de Sherpah

El mestissatge ha caracteritzat l’evolució dels Sherpah, combinant reggae, rumba, salsa... en una combinació musical explosiva amb lletres reivindicatives, ritmes frescos i la transmissió d’un gran ambient festiu en les seves actuacions. Sherpah llença, al 2006, el seu primer treball discogràfic, “Sol de la vida”. Aquest grup de Manresa, després d’un seguit d’anys practicant en diferents concerts ha decidit llençar el seu primer treball autoeditat: “Sol de la vida”.

Normalment actuen per la zona del Bages encara que s’espera que sigui un boom per tot Catalunya. Si podeu anar-los a veure us ho recomano! Amb una mica de sort i amb el seu permís, intentaré penjar alguna que altre cançó dels SHERPAH!

RECOMANACIÓ 100% ANEU-LOS A VEURE I COMPREU EL SEU PRIMER DISC!

(properament penjaré l’agenda dels pròxims concerts... però ja us puc assegurar, ja que ho organitzo jo juntament amb d’altres que el dia 15 de juliol estaran a Castellbell i el Vilar)









1.6.06

Les Tradicions Catalanes. (2) - Els Castellers

Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera. La seva vestimenta típica és: camisa de color amb escut de la colla, pantaló blanc, faixa, espardenyes (o sabates esportives) i mocador.

L'origen d'aquesta figura data de finals del segle XVIII, iniciat a Valls per les colles dels Xiquets de Valls. En aquest context, un castell és una construcció humana on intervenen desenes o centenars de persones que intenten enlairar-se l'una sobre l'altra d'una manera organitzada fins arribar a l'alçada més alta possible.

Els castellers tenen un lema casteller: "Força, Equilibri, Valor i Seny". Aquest resumeix les característiques d'un casteller:

  • Força : Son persones que acostumen a ser corpulentes.L'origen dels castells ve de la pagesia, i en aquella època els castellers eren persones acostumades a aguantar grans pesos i fer esforços.
  • Equilibri : El fet d'estar una persona sobre l'altre i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en la mateixa alçada, implica un sentit de l'equil·libri i la confiança en els altres molt fort.
  • Valor : Una característica de la gent que puja al castell, sobretot la canalla.
  • Seny : Tant a l'hora de planificar un castell, com a l'hora d'assajar-ho i tirar-ho a plaça, es necessita que tothom tingui seny ja que de l'esforç de tots depèn l'èxit del castell.

Històricament, els castells deriven d'uns balls populars anomenats Balls de Valencians (vegeu Moixiganga i Muixeranga) que al final de la seva ballada s'aixecava una figura, anomenada la torre. Actualment, els castells són construccions complexes, on els participants, o castellers, s'organitzen per formar estructures que poden arribar fins a nou o deu pisos.

Un castell està format per:

  • Pinya : la base del castell. És on es troba el gruix de persones, que donen suport al castell.
  • Tronc : la part visible del castell. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades. Així un TRES DE SIS, vol dir que el tronc es format per 3 persones a cada pis (a excepció dels tres darrers), i que té una alçada de 6 pisos (comptant des de la pinya).

El tronc està format en aquest cas, pels baixos (els que es situen abaix de tot del castell tocant de peus a terra), els segons, (el primer pis visible), els terços, (a sobre dels segons), els dosos (el pis de sobre els terços, format per dos persones, i primer pis del pom de dalt), acotxador (normalment el més petit del castell, que està amb un peu a cada dos, i acotxat agafat als braços dels dosos), i per últim l'anxeneta, (que treptja als dosos i passa per sobre de l'acotxador, que li fa de subjecció, i quan aquest aixeca la mà, és quan el castell està carregat).

  • Folre : es situa a sobre de la pinya, que en aquest cas es diu soca, i té gairebé la mateixa forma que una pinya de castell sense folre. S'utilitza per a subjectar als terços i ajudar als segons en castells de més dificultat. Per exemple: el tres de nou amb folre.

Els castellers s'organitzen en colles castelleres, que rivalitzen entre elles per veure quina pot descarregar el castell més alt o més difícil. Així ho demostren cada dos anys (ininterrompudament des de 1980) en el concurs de castells que s'organitza a la plaça de braus de Tarragona.

La música de les gralles indica l'evolució del castell, a l'hora de carregar com de descarregar. El grup es composa de grallers i tabalers. Així des de la pinya es pot saber com evoluciona el castell. La peça que toquen durant l'evolució del castell s'anomena Toc de Castells, i està composta en varies parts, es comença tocant en funció del castell que s'està portant a plaça. Així doncs, si es tracta d'un castell de 7, es començarà tocant a la pujada dels terços, i si és de vuit a la pujada de quarts, i així successivament fins que l'anxaneta corona el castell, i es toca l'aleta. Acte seguit es comença a tocar la baixada, fins arribar a la sortida, que indica que el castell ha estat satisfactòriament descarregat.

Quan comença a erigir-se, un castell pot acabar de quatre formes diferents: 1. Intent Desmuntat: Si l'enxaneta baixa abans de carregar el castell i es pot desfer ordenadament el castell, es diu que és un intent desmuntat. 2. Intent: Si el castell cau abans de carregar-se, es diu que ha estat un intent (o que el castell ha fet llenya). 3. Si el castell, després de carregar-se cau, es diu que ha estat carregat. 4. Si l'anxaneta baixa un cop l'ha carregat i també ho fan la resta de castellers, el castell s'anomena descarregat.


Al llarg dels segles d'història s'hi ha de comptar molts pocs accidents. Entre aquests, però s'hi troben la mort d'un nen -un monument dedicat al qual es pot veure en el seu municipi- i la paraplègia d'un altre.

29.5.06

Contra la Sociedad General de Autores y Editores

M'han enviat aquest correu i he cregut convenient publicar-lo aquí. Va sobre les SGAE i el seu preu abusiu sobre el cànon contra la pirateria. Aquest cànon ens el fan pagar alhora de comprar CD's verges.. sense saber-ho, la meitat de la inversió que hom realitza, va a parar a les SGAE i potser aquell CD només s'utilitza per copiar les fotografies que has fet la setmana passada. Aquest impost és injust!

MANIFIESTO EN APOYO A LA PIRATERÍA (SÓLO ME LIMITO A TRASLADAR UNA
OPINIÓN QUE CONSIDERO DIGNA DE REFLEXIÓN)

Llegada la mierda que nos escupe diariamente la tele, radio, prensa y demás medios de comunicación hasta la línea de los cojones (o sea, que nos tienen hasta los cojones) un grupo de disidentes hemos elaborado este manifiesto a favor (sí, A FAVOR) de la piratería. Si te mola, pásalo. Si prefieres creerte las mentiras de la industria -serán verdades para ti haz con él lo que te salga del arco del triunfo.

De: El currante medio, aplastao por la hipoteca, la precariedad laboral, los horarios DE MIERDA, y otros abusos sociales como la caña de cerveza a 2 putos Euros.

A: Ese músico mediático, desangrado, que se duele detrás de unas gafas de sol en la Moncloa, forrado de pasta hasta los pendientes. Tiene cojones ir de rebelde por la vida y terminar en las escaleras del centro del Estado (por si no captáis las sutilezas, el ejemplo se refiere a Alejandro Sanz, aunque es extensible a todos los membrillos/impresentables que le acompañaban en la casita del Zapatero).

Mira chavalote, en la gira que te vas a marcar este verano vas a ganar más pasta -haciendo algo que te gusta y que en teoría te llena, de lo que, ganaré yo en toda mi puta vida de currito, cargando, además, con una actividad que no me aporta nada personalmente y con la que, si no fuera por el sueldo adicional de mi novia, ni siquiera me daría para pagar el piso donde vivo.

La música está muy mal" -gimes. Tú, chavalote, no sabes lo que es estar mal" ¿Qué sabes tú de hipotecas, de rebotar de un contrato a otro, de currar a turnos o de 7 a 7? ¿Qué sabes tú de llegar a fin de mes, o de lo que me cuesta a mí plantearme tener hijos con lo que piden en una guardería? Porque te recuerdo que aquí, en el mundo real, curramos dos para pagarnos 70 metros cuadrados.

"La gente que compra en el top manta no ama la música" escupe otro.¿Con qué validez moral exigís vosotros, que vivís a todo trapo de camino entre Madrid y Miami, sin saber ni el dinero que tenéis, al currante que os pague los vicios y haga multimillonaria a la multinacional de turno? ¿Cómo se puede tener la cara de plantarse en plan víctima sobre una vida de lujo?

Y por último ¿qué esquina de la manta se reserva a los grupos que empiezan, a los grupos marginales?. La industria ha abusado -y abusa- con los precios y las calidades. Sólo ahora que se ve con el rabo en el culo ofrece lo que no pueden dar los piratas; DVDs con videos, extras y demás. Todo, curiosamente, al mismo precio que antes. ¿No llorabais que no se podían bajar los precios?

¿Cómo vale ahora un álbum que lleva 12 canciones en el CD y 16 en un DVD (verídico) lo mismo que antes el mismo álbum con el CD a pelo? ¿Cómo puede valer un mismo álbum en España 18 euros y en Alemania (contrastado) 20 cuando los alemanes ganan más del doble que un español? Ahora que las mafias e Internet os revientan, ahora, que ya no tenéis la sartén por el > mango, pasáis de la posición dominante y abusiva a la apelación más rastrera de sentimientos. Pues yo, y muchos como yo respondemos:

AHORA, QUE OS DEN POR CULO.
Nadie puede pedirme que le pague la colección de coches de lujo, el yate y las cuatro casonas en Miami, la Sierra, o Marbella. Nadie puede pedir moral desde la inmoralidad.

Ejemplo: Bustamante se acaba de comprar una casa de 500 ks. de las antiguas pesetas en solo CUATRO AÑOS DE CARRERA MUSICAL, claro ejemplo de lo mal que está el panorama musical.
Firma: Cualquier anónimo hasta los güevos de sandeces.

¡¡¡PASALO!!!

Quin fàstic que em dona aquesta gent!!!

Mireu, he trobat un blog per internet allotjat al Blogger. Una pàgina de l'Alianza Nacional . Us poso la direcció aquí mateix per a que pogueu visitar-la i recomanaria escriure-hi uns quants comentaris al seu blog... Ja n'estic fart d'aquesta gent que es pensa que ho sap tot. Jo no soc radical, m'hi han tornat.

El Blog és el següent: http://an-malaga.blogspot.com/ i observeu algun dels posts que he trobat:
"El 30 de Marzo pasado, con motivo de la aprobación del nuevo estatuto de autonomía catalán que pone punto y final a la Unidad de España, gracias a los intereses de una clase política cegada por sus ansias de poder, de dinero y de ruptura..."

Des d'aquí aclamo a atacar aquesta web i fer que ens escoltin.

Visca Catalunya!

Caminada a Montserrat

Que millor que un diumenge fer una bona dosi d’esport i gaudir de la natura que ens envolta. Això és el que vaig fer conjuntament amb 10 persones aquest diumenge. Ens llevarem a les 6:30 del matí per començar a caminar a les 7.

El recorregut començà a l’església de Sant Cristòfol de Castellbell i el Vilar per anar direcció Montserrat. El trajecte total dues hores i mitja i el camí principalment tot per muntanya i boscos. A les 11 del matí arribarem al monestir on per casualitat feien una festa tradicional, el Ball de Gitanes. Un cop refrescats i havent posat un ciri a la Moreneta, començarem el descens. La part més dificil del recorregut: els 34 graus que queia sobre el meu cap a ple migdia. La recompensa? Una bona dosi d’esport, un bronzejat i una bona paella de verdura a l’arribar a port.

Recomano a tothom fer una caminadeta de tant en tant, el teu cos i ànima també t’ho agrairan.

Estic molt més despert aquest dilluns.

counter